Història

Des de temps immemorials, la història del riu Gaougnas està relacionada amb la dels homes de Clamós. Els vestigis descoberts a les primeres sales de la xarxa subterrània, testimonien una llarga ocupació de la zona que es remunta a l’edat del bronze.

Tot i que les excavacions al refugi de les roques del Gaougnas no sempre van ser motivades per un esperit científic, van permetre descobrir un nombre important de materials. Els estudis seriosos, iniciats pel doctor Cannac el 1934 i després dirigits per Jean Guilaine, van donar lloc a molts de descobriments.

Més a prop nostre, els primers documents escrits, que daten de l’any 1570, mostren que el maig d’aquell any, els moliners de Vilanava de Menerbès i d’altres pobles més avall es van associar per comprar una part del prat corresponent a la localitat de Gaougnas amb l’objectiu de desviar el llit del Clamós i evitar així l’abocament al “Reboul”, remolí a través del qual s’infiltraven les aigües a l’entrada de la cova.

Durant el regnat de Napoleó III es va obstruir el famós forat anomenat “Reboul” per permetre la construcció de la carretera actual, que connecta Vilanava amb Cabrespina.

Aquestes obres omplen l’abocament conegut del riu, però no impedeixen que trobi nous passatges i torni al seu llit subterrani. A causa d’aquestes obres, l’entrada del Gaougnas també queda bloquejada i no se sent parlar més de la cova durant molts anys.

Fins al 1880 la cova no se’n va recordar dels homes del Clamós. Va fer falta una notícia dramàtica: el mes de juny d’aquell any, Pierre Baleste, resident al municipi, va patir una caiguda mortal al Barrenc. És el guàrdia rural del poble qui rescata el cos malferit i es converteix així, sense voler, en el primer espeleòleg que entra a aquesta sala a cel obert, tant profunda (aproximadament 150 metres) com ampla. Aquest mateix Barrenc, del qual a vegades veiem sortir grans volutes de vapor d’aigua que marquen l’arribada de l’hivern, serà anys després l’escenari d’una altra notícia, molt menys dramàtica. El 1927, un gos llançat a l’avenc torna amb el seu amo sortint pel Gaougnas i demostra així la connexió entre ambdues cavitats.

L’any següent, el treball continuat de les aigües va ensorrar el terreny a la vora de la carretera d’entrada al poble; el senyor Bordel, aleshores propietari de la zona, va fer una excavació ampliada, va explorar algunes galeries i va trobar el passatge del Gaougnas.

Caldria esperar una vintena d’anys i la implacabilitat d’una colla d’espeleòlegs per tal que, l’any 1959, es portés a terme l’encreuament entre el Gaougnas i el Barrenc, mitjançant uns treballs de desobstrucció que varen durar més de 2 mesos.

En aquesta ocasió, es van revelar uns quants metres de riu subterrani.

Tres anys després, el 1961, una coloració de les aigües del Clamós verifica la llegenda segons la qual uns ànecs alliberats al “Reboul” haurien sortit vius davant dels quatre castells càtars de Las Tors. Des d’aquest moment, es demostra l’existència d’una xarxa subterrània de gran envergadura entre Las Tors i Cabrespina.

A continuació, es van fer desenes d’exploracions infructuoses per intentar trobar el pas i entrar en aquesta xarxa tan cobejada. Però encara caldrà esperar fins a l’estiu de 1968 perquè dos espeleòlegs, després de molts intents, forcin el pas del riu i acabin meravellats al peu de la gran sala de l’Avenc gegant.